dimecres, 5 de juny del 2013

Mapa conceptual projecte amb les tic


PROJECTE FINAL TIC

1. Implementació i avaluació del projecte tic :


“EIII, MIREU QUE HI HA AL PATI! QUIN ÉS AQUEST OCELL TAN GRAN?!”

Breu introducció-recordatori de la fitxa disseny:

Justificació:  A la classe de P5B estem coneixent una mica més els animals que proposa l’editorial, però mentre la mestra fa una activitat introductòria un nen interromp el discurs dirigint a la resta d’alumnes a les finestra de la classe; ha vist un ocell que no havia vist mai, i comença a dir característiques a partir de l’observació que fa d’ell. Així, es tracta d’un problema sorgit en el context acadèmic referent a una pertorbació a l’àmbit de les ciències naturals (un ocell? Quin tipus d’ocell? Per què és tan gran? Per què està al nostre pati?...)

Situació: el “problema cognitiu” sorgit es situa en el tercer nivell de concreció (aula), així, al llarg de la resolució del mateix es tindran en compte tant les necessitats educatives de l’alumnat (atenció a la diversitat d’aprenentatges), els recursos pedagògics del centre i les opcions metodològiques del responsable de guiar aquest procés, en aquest cas, la psicopedagoga.

Objectiu principal: construir models cognitius per tal d’aconseguir l’aprenentatge significatiu de 25 alumnes de 5 anys amb la mediació de les TIC en un context educatiu formal, perquè en el futur proper puguin esdevenir persones crítiques i efectives en el tractament i la utilització de la informació.

Procediment a seguir: resolució de problemes que usen regles (recerca orientada): cerca en llibres, en websites, documents en línia, amb preguntes als pares.... Contrast de la informació entre les diferents fonts triades. Si coincideix la dada que cerquem l’acceptem i seguim endavant, si no coincideix la deixem per manca de validesa i seguim endavant. Representació gràfica del procés seguit en suport digital: mapes conceptuals (adaptació del programa Smart Notebook per a pissarres digitals).

Capacitats: Aprendre a descobrir i tenir iniciativa, aprendre a pensar i a comunicar.

Objectius d’aprenentatge: Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat  i respecte. Pensar,  crear,  elaborar explicacions  i iniciar-se  en l’elaboració del mètode científic i d’organització conceptual. Progressar en la  comunicació  i expressió  (argumentació) ajustada als  diferents  contextos  i situacions de comunicació  habituals  per mitjà  dels  diversos llenguatges. Adquirir competència digital en el tractament de la informació (transformar la informació en coneixements, en models significatius) Aprendre “amb, sobre, de i per a” les TIC.

1.1- Activitats inicials: 

Justificació: les activitats destinades a aquest apartat són una presa de contacte amb les diferents metodologies que proporcionen les TIC. A més, també esdevenen una introducció al mètode científic (formulació de primeres hipòtesi) i a l’argumentació lògica (primeres premisses i contra arguments).
Temporització: 3 sessions (d’una hora aprox. cada una) Activ. 1 i 2 primera sessió, activ. 3 segona sessió, activ. 4 tercera sessió.
Continguts:
- Concepte/es: aparença de la garsa (diferents parts del cos i colors), el seu comportament, primeres nocions sobre els mapes conceptuals i l’argumentació.
- Procediment: observació i descripció d’imatges, comentaris al respecte, comparació de dades que aporten els companys/es.
- Actituds/valors: respecte del torn de paraula, compromís amb el tema del debat (evitar la desviació del tema), col·laboració en l’elaboració d’arguments grupals.
Paper de la psicopedagoga: La psicopedagoga assumirà el rol de reguladora del debat que s’iniciï entorn l’objecte d’interès trobat, i animarà a pensar en les diferents formes de recerca d’informació que s’acordi (fent ressò de les TIC).
Activitats i paper mediador de les TIC (mirar mostra documental adjunta):
- Act.1: Pluja d’idees sobre l’ocell trobat (sense intervenció de la psicopedagoga). Deixem observació lliure dels infants.
- Act.2: Conversa i argumentacions espontànies (amb preguntes-guia que formula la psicopedagoga per tal que els alumnes extreguin les primeres hipòtesis amb les seves intervencions per torns i respectant el torn de paraula).
- Act.3: Formulació primeres hipòtesi (a partir de les argumentacions grupals anteriors)

- Act.4: Primer contacte amb l’elaboració d’un mapa conceptual amb l’ Smart Notebook per a PDI (pissarres digitals) L’orientadora mostra un model de mapa conceptual elaborat a partir del programa per a PDI que ells mateixos faran servir. Plasmació dels primers conceptes sobre l’ocell trobat (coneixements previs), ordenats de manera jeràrquica però no estricta (ordre segons vagin sorgint les argumentacions abans realitzades pels nens/es).

Mostra documental fotogràfica activitats 2 i 4:

ANOTACIONS RÀPIDES QUE PREN L’ORIENTADORA A PARTIR DE LA CONVERSA-FORMULACIÓ DE LES PRIMERES HIPÒTESI DELS/LES NENS/.
MAPA-MODEL QUE ES MOSTRA PERQUÈ TINGUIN UN REFERENT VISUAL, TOT I QUE PARTIRAN DE ZERO I NOMÉS FARAN SERVIR LES FOTOS PER SITUAR-S’HI MÉS RÀPID EN ELS CONCEPTES.


PLASMACIÓ DELS PRIMERS CONCEPTES (EN COLOR LILA). L’ORIENTADORA AJUDA EN LA INSERCIÓ
D’OBJECTES I FORMES AL PRINCIPI 


1.2- Activitats de desenvolupament

Justificació: aquestes activitats pretenen aprofundir en les que s’iniciaven al primer bloc, mitjançant el treball aprofundit de l’eina cognitiva protagonista: els mapes conceptuals en suport digital. Alhora, això precisen d’una estructura en la resolució de les tasques i d’una actitud concreta i participativa, per part dels alumnes.
Temporització: 6 sessions d’una hora aprox. cada una. Act. 1 primera sessió, act. 2 i 3 segona sessió, act. 3 i 4 quarta sessió, act. 4 i 5 cinquena i sisena sessió.
Continguts:
- Concepte/es: la intel·ligència de la garsa i l’alimentació de la garsa, l’estructura dels mapes conceptuals, l’argumentació lògica, el mètode científic.
- Procediment: lectura d’informació sobre format paper i format digital, comparació de dades, descripció de l’ocell mitjançant un mapa conceptual en suport informatitzat, argumentació dels nous conceptes mentals.
- Actituds/valors: esperit crític, constància en la recerca, respecte del torn de paraula i per les opinions dels companys/es.
Paper de la psicopedagoga: guiar l’argumentació dels nens perquè sigui lògica i no es desviï en gran manera (moderador), guiar la recerca científica mitjançant la formulació-comprovació de les hipòtesi. Proporcionarà els materials que calguin (ordinadors amb xarxa, fonts bibliogràfiques, audiovisuals, etc.)
Activitats i paper mediador de les TIC:
- Act.1: cerca d’informació a la biblioteca escolar. Es fa per grups de 5-6 nens. Cada grup cerca en un o dos llibres que trobem en la secció de ciències naturals. El grup que finalment troba l’ocell al que més es sembla l’ocell descobert al pati, llegeix les característiques per anar confirmant o no que realment es tracta d’una garsa.
- Act.2: cerca de fotografies sobre la garsa al cercador d’imatges-informació de google (viquipèdia) i visionat de vídeos modificat prèviament al KEEPVID (per tal d’eliminar la publicitat) sobre les capacitats d’aquest ocell per a imitar la parla i diversos sons, reconèixer-se en un mirall, pescar amb ham... http://youtu.be/1JnRKfvJFjU Ampliació d’informació amb el website d’ “enciclopedia de las aves de España”  
- Act. 3: validació d’hipòtesi verificades amb el mètode científic (adaptat segons edat)
Fins ara els alumnes –amb guia- han: reunit informació, formulat una o més hipòtesi, l’han comparada amb fonts vàlides, han donat possibles explicacions mitjançant argumentacions, han escollit l'explicació més probable i han verificat/desestimat aquestes hipòtesis. Tot un treball d’investigació-acció!
- Act.4: complementació del mapa conceptual amb informació nova que van adquirint a partir de les diferents fonts d’informació.
- Act. 5: lectura de mapa “seguint els camins que marca”. Elaboració d’argumentacions lògiques mitjançant preguntes de judici reflexiu (Toulmin: conclusions validades per premisses).

Mostra documental fotogràfica activitats 3, 4 i 5:


LA F. LLEGEIX LES PREMISSES NOVES SEGUINT L’ORDRE QUE S’HA EXPLICAT (“COM SI ES TRACTÉS D’UN CAMINET QUE HI HA QUE SEGUIR PER A NO PERDRE’S”) 


LA J. INSEREIX UN NOU LLIGAM REFERENT ALS COLORS DEL COS DE LA GARSA I AL DE LES SEVES PLOMES, JA QUE HAN DESCOBERT PER MITJÀ D’UNA FOTOGRAFIA QUE TOTES DUES PARTS ELS COMPARTEIXEN (HA USANT UN COLOR DIFERENT AL DELS CONEIXEMENTS PREVIS PER TAL QUE PUGUEM FER LA COMPARACIÓ AL FINAL DEL PROCÉS)

1.3- Activitats de tancament 

Justificació: les activitats d’aquest apartat son el contínuum de les anteriors i amb elles s’obren noves habilitats d’aprenentatge que seguirem realitzant en les properes tasques. A més, inclouen activitats d’avaluació i d’autoavaluació que serviran per indicar-nos si podem avançar o hem de retrocedir i modificar, i per visualitzar a un cop d’ull el que hem après.
Temporització: 3 sessions. Act.1 primera sessió, activ. 2 segona sessió, act. 3 tercera sessió.
Continguts:
- Concepte/es: l’estructura dels mapes conceptuals, l’argumentació lògica, el mètode científic, les característiques i comportament de la garsa.
- Procediment: localització dels conceptes al mapa, interpretació i lectura del mapa final, relació/distinció del mapa inicial i del final, elaboració d’arguments i contra arguments grupals i per torns sobre les proposicions del mapa, elaboració d’opinions personals sobre els mètodes d’estudi i els gustos personals respecte a aquests.
- Actituds/valors: esperit crític, autoavaluació, respecte per les múltiples argumentacions, curiositats i dubtes, opinions personals.
Paper de la psicopedagoga: facilita el record de l’ocell fent preguntes que els evoqui el dia que el van veure per primer cop (“qui el va veure? on hi era? qui sabia el seu nom? Què vam fer desprès de trobar-lo?”) Per a fer les frases primer els pregunta als nens quina informació recorden (per tal de verificar que el record és correcte) i els dóna l’aprovació perquè continuïn. Ajuda a llegir les proposicions del mapa indicant la direccionalitat que han de seguir perquè aquestes tinguin sentit. En tot moment, el seu paper serà el de coprotagonista de l’aprenentatge, acompanyarà, incitarà, aprovarà o guiarà, però en cap cas serà protagonista ni intervindrà en l’elaboració genuïna de les produccions dels infants. També anirà anotant les converses interessants/situacions problemàtiques que sorgeixin de la conversa espontània (que és el fil de totes les activitats; el contrast de la informació entre companys/es).
Activitats i paper mediador de les TIC:
- Act.1: enllestiment del mapa amb fotografies i revisió de la coherència de les proposicions (l’orientadora ajudarà en aquest procés ja que és nou per ells/es). Observació del color previ (lila) i el color d’allò que han après (verd); quin color es veu més? On és el color lila (quins mots)? Per què? recordeu les paraules que estan en verd?
- Act.2: autoavaluació oral grupal per torns. Reflexió i opinió personal de manera argumentada amb exemples sobre quin mètode de cerca els hi ha agradat més i per què (la majoria coincideix en la cerca per grups a la biblioteca, però quant al fet de reproduir per escrit la tasca, reconeixen que els agrada més en la pissarra que al paper perquè “es poden fer més coses, com posar fotos i dibuixos, és més divertit i si t’equivoques hi ha una goma màgica”)
- Act.3:  dibuix de la garsa amb llapis i colors de fusta, en format paper a partir del record de la imatge del primer dia i d’un suport digital a la pissarra. Escriuen el nom de les seues parts del cos i al darrere escriuen frases referents a la informació apresa mitjançant el mapa.
Aquest dibuix el prendran cap a casa per tal que expliquin a casa tot allò après durant totes les sessions.

Mostra documental activitats 1i 3:



CAPTURA DE PANTALLA DEL MAPA FINALITZAT.

 
 

LES FRASES SEMPRE COMENCEN AMB “LA GARSA...” DEGUT A QUÈ ÉS EL CONCEPTE SITUAT EN LA PART
SUPERIOR DEL MAPA (REDIRECCIÓ).

3. Procediments i avaluació tecnològica del projecte

El projecte, que va sorgir genuïnament dels alumnes, va esdevenir una situació òptima per introduir noves metodologies i formes de treball, ampliació de vocabulari i conceptes nous, relacions lògiques i argumentació de les mateixes. És a dir, s’ha enriquit amb tot això i molt més del que aquí, en poques pàgines podem explicar. Però anem a intentar-ho per tal de fer-nos una idea global.
En primer lloc, el primer contacte amb la nova metodologia de treball (el mapa conceptual) amb un programa per a PDI’s (l’Smart Notebook) no ha resultat gaire diferenciat o estrany pels alumnes, ja que el fem servir habitualment, a més, les regles de disseny i d’interpretació dels mapes conceptuals van estar explicades simplificades i reduïdes a dos (en aquestes mateixes paraules):

-       Començar des de dalt de tot, on és la paraula més important (ocell en un primer moment i garsa desprès).
-       Llegir les frases seguint el caminet. Si no us desvieu no us perdreu i podreu llegireu les frases correctament (la psicopedagoga ho va marcant amb el dit).

à Problemes trobats: en un primer moment no sabien trobar el concepte per a seguir fent nous enllaços, així que es va solucionar fent un joc. Vam aturar momentàniament el procés de construcció del mapa i els nens havien de trobar el concepte que jo els deia, llavors algú sortia i ho marcava amb el dit per a demostrar que si que l’havia trobat. Això va ajudar a que després detectessin els conceptes més ràpidament (aquest problema només es detectava amb els conceptes nous que anaven aprenent).

En segon lloc, i pel que fa a la utilització del mètode científic i de l’argumentació lògica i social per tal d’elaborar teoremes vàlids, cal dir no van mostrar cap problema. Ja que normalment els nens ja expliquen fets causals (baralles entre companys/es, conflictes cognitius o contradiccions/perplexitats que se’ls presenten) Penso que en els nens això és tan habitual, son tan curiosos i viuen tan àvids de respostes, que si es regula poden esdevenir petits científics sense cap mena de dubte! (exemple a la webibliografia, investigació portada a terme per nens i nenes anglesos).
L’únic problema que més costa d’assolir en l’educació infantil en general és el de respectar el torn de paraula (regles internes del joc de diàleg).
No és un procediment complex, el de seguir el mètode, està força lligat amb la nostra essència humana. Només cal regular-lo (mitjançant preguntes estratègiques que indueixin a... o marcar els límits del debat, perquè no derivi en altres tòpics que no tenen a veure amb el tema).

Finalment, l’avaluació i l’autoavaluació ha estat positiva per la manera d’enfocar-les: l’avaluació en disseny no es diferenciava de la resta d’activitats d’aprenentatge pels alumnes, ja que se’ls va aplicar en forma de dibuix (la qual cosa els encanta), tot i que assegurant la mesura del grau d’assoliment dels objectius i l’autoavaluació es va enregistrar en format paper per part de l’orientadora mentre els nens argumentaven entre ells (la qual cosa també els hi agrada).
Per la meva banda, penso que és una feina força gratificant escoltar als nens/es per iniciar els aprenentatges, tot i ser conscient de la realitat que com a mestra observo cada dia, la qual cosa sovint em crea canvis conceptuals respecte a la utilització de les editorials o dels projectes purs per tal de resoldre la formació dels infants de manera realment significativa per ells/es.

4. Conclusions

En primer lloc, el projecte s’ha enfocat i potenciat des del vessant constructivista-significatiu pels infants, però també s’ha incidit en procediments no gaire habituals (al menys explícitament) per a resoldre problemes en aquestes edats. Això, en part degut a la naturalesa lliure d’aquest projecte, m’ha permès enfocar les metodologies des de diversos punts de vista que com a psicopedagoga penso que hem de tenir en compte, com és la mala resolució de problemes degut al mal plantejament d’aquests, ja que com s’afirma al mòdul, “exigir als estudiants que desenvolupin un argument per recolzar els seus pensaments equival a solucionar problemes” (com l’exemple de la carretera que triaríem per viatjar entre moltes altres a l’abast).
Penso que si tot el procés explicat anteriorment (amb els seus pros i contres) es realitzés de forma quotidiana en l’àmbit educatiu (augmentat més endavant la seva dificultat i profunditat amb les argumentacions assistides per ordinador o CSCA, p.ex. el programari Belvedere), en pocs anys tindríem alumnes madurs epistèmicament, pel fet que adoptarien més eines cognitives que els impulsarien a adoptar i/o respectar múltiples perspectives en la resolució de problemes i a ser més flexibles cognitivament (Spiro i Jheng, 1990).
Desprès ens trobem amb l’adopció del rol mediador per part d’alguns psicopedagogs i docents, el problema rau en el fet d’excedir-se d’aquest paper i adoptar més protagonisme del que cal o d’altra, en no enfocar bé la situacions d’aprenentatge. Sabem que els nens i nenes necessiten un model a seguir i unes instruccions a realitzar, però el que no necessiten és que se’ls hi resolguin les tasques abans ja de començar-les. Com a mestra, observo models metodològics que no deixen pas al raonament explícit per part dels nens, no s’estableixen diàlegs a les aules, si no monòlegs. I això en cursos superiors desmotiva l’alumne amb idees brillants que mai no s’escoltarà ningú.

5. Annex  

Penso que les diferents tasques han estat bastant ben enfocades tot i que pel meu gust massa guiades per tractar-se, com hem dit abans, de l’ús de mètodes de recerca-investigació i de plasmació de la informació (oral i estructurada) molt noves per aquests alumnes tan petits. Tot i que per altra  banda, s’haguessin pogut perllongar força més en el temps i segurament aquesta dependència i lentitud s’hagués transformat una mica.
D’altra banda, considero que pot haver-hi millores, com:
-fer servir un programari de mapes amb més possibilitats i més adaptat al seu fi, com p. ex el “popplet”.
-continuar fent servir programes com el Keepvid (wondareshare allmytube) per eliminar anuncis i publicitat durant el visionat de vídeos de la xarxa.
-continuar ampliant els estils cognitius dels alumnes perquè en el futur tinguin un bagatge d’estratègies d’aprenentatge on triar i en última instància sàpiguen estructurar i argumentar els seus pensaments (compromís  de la psicopedagoga i/o docent).
-seguir potenciant els jocs de diàleg amb regles per a regular les contribucions dels participants (lligat amb la norma d’aula; respectar el torn o aixecar el braç per parlar).
I concloc que aquest treball per a mi ha estat molt més que un projecte, ha estat a més, un treball de camp ric (m’he sentit antropòloga de l’educació), una investigació-acció satisfactòria i una formació de nous conceptes mentals que em feia falta refermar... ja que el meu coneixement envers les estratègies d’aprenentatge aplicades a l’educació infantil s’ha modificat (canvi conceptual. Tot i que no radical, doncs el que han fet és enriquir els meus camps de visió, no modificar el meus conceptes previs).