Informe de Síntesi i representació gràfica dels conceptes més importants. Reflexió sobre el propi canvi conceptual.
Ø INFORME DE SÍNTESI
En primer lloc, al mapa conceptual final es pot
observar l’organització dels conceptes en tres colors;
--> El color verd mar fa referència als conceptes clau treballats a les tres fonts
indicades (article Domènech i Tirado, mòdul de Julio Cabero i debat aula 1).
--> El color taronja fa referència als conceptes necessaris per desenvolupar
l’argument dels conceptes clau.
--> En color lila els conceptes referents als meus coneixements previs (tot i que he
adaptat els mots per ajustar-los a la correcció argumentativa requerida). També
hi ha alguns termes que per considerar-los clau els he remarcat del color
referit, tot i que formaven part del mapa inicial.
--> He deixat en blanc
els conceptes explicatius i
exemplificadors dels conceptes necessaris i clau.
Així doncs, i partint de l’informe inicial en el qual ja
vaig confondre el concepte “educació” pel de “economia” podem començar
explicant el canvi que això suposa per a la nova concepció del mapa, ja que en
l’inicial “economia” sustenta l’educació –entre altres- i “tecnologia” impulsa
“educació”. Però aquesta última no sembla que aporti res a cap constel·lació,
sembla passiva als canvis, en tant que això no és no es cert òbviament!. Ara me
n’adono del simplisme del mapa la qual cosa es deguda als escassos coneixements
inicials, al menys en referència a les relacions bidireccionals i addicionals
quant a l’EDUCACIÓ amb els altres àmbits.
Cal dir que aquest
mateix concepte el reprendrem més endavant, però en la meva primera versió
(article Doménech i Tirado) no apareixia ja que aquests van descriure més les
relacions entre CTS (i psicologia) que no pas l’aspecte educatiu –CCEE- el qual
apareixeria en la segona versió arrel del material en paper de Cabero.
La relació CTSE,
tot i no aparèixer en el mapa d’avaluació inicial, el deixarem per l’explicació
final per tal de comprendre per què l’he situat en la part superior del mapa
final, és a dir, com un factor clau.
I com es relaciona amb la S.I.C (altre concepte clau).
El concepte de SIC
no el vaig afegir en el mapa d’avaluació inicial com a tal (només “societat”),
tot i ser conscient de què vivim en la societat de la informació i la
comunicació, per tant, com que sí que coneixia el seu significat, a l’última
versió l’he marcat com un concepte clau
(color verd mar) i no com un de previ (sense color), ja que és mereixedor
d’aquesta importància.
El concepte de CIÈNCIA
apareixia al mapa inicial relacionat de manera bidireccional amb el de
tecnologia... aquí no anava mal encaminada, tot i que faltaven tots els
conceptes necessaris i els explicatius per acabar de matisar-ho,
com per exemple, el concepte de ciència o la relació d’aquesta amb la
psicologia de la ciència, que tant ens interessa per al nostre camp, la
psicopedagogia (ara veig que no he marcat aquesta relació psicopedagògica al
mapa, tot i ser present “l’àmbit psicopedagògic”).
El terme TECNOLOGIA
apareixia a l’Avaluació Inicial (d’ara endavant A.I) relacionat
bidireccionalment amb ciència, educació,
informació i comunicació, economia i societat, tot i que el matís el trobem
en què és l’economia qui amplia aquesta relació “optimitzant” la tecnologia, la
qual cosa ocasiona que aquesta, al perfeccionar-se (pels fons destinats a ella)
la impulsi i porti a la societat a estadis de major benestar. Aquesta relació
es presenta com infinita (la qual cosa no és del tot certa), ja que si no es
destinen fons no ha de perquè desaparèixer la tecnologia, però tampoc es
perfecciona tot el que es podria. En últim terme, “economia” potser no hauria
d’haver cobrat tant de protagonisme en el mapa que es demanava. A l’última
versió, tanmateix, es pot apreciar un canvi considerable, diria que el més gran
de tot el mapa, juntament amb el d’EDUCACIÓ, per les interrelacions que
s’observen entre ambdós. Apareixen conceptes necessaris i exemplificadors,
com “comunitats d’aprenentatge”, “nova modalitat de comunicació”, “transformació
de la nostra identitat” i s’estableixen relacions amb altres mots clau com la
T.E i la teoria de la ment (relacionada estretament amb el canvi conceptual).
També podem observar mots remarcats com coneixements
previs, ja que tot i que a l’ A.I no queda reflectit tan específicament
(els orígens de la tècnica ja a la prehistòria), sí que en sabia d’aquesta
relació inherent al ser humà i ho demostro amb els exemplificadors “objectes, estris de caça, etc.”
Quant a la SOCIETAT,
podem dir que a l’ A.I es situa al centre del mapa, com un connector clau de
tots els canvis i relacions que s’estableixen al voltant d’ella o que se’n deriven
d’ella (tecnologia, economia, educació, ciència), al mapa final, en canvi, he
superposat la relació CTSE per sobre d’ella perquè trobo que és aquesta multi-relació
la que transforma la societat, és a dir, aquesta és la conseqüència de tot un
entramat i no es pot considerar un factor independent dels altres (trobo que és
un matís important que desprès explicaré en la conclusió sobre el canvi
conceptual). Així doncs, aquesta apareix a la versió final del mapa al mateix
nivell quant a importància que la resta de constel·lacions, i no com la més
protagonista. I un altre canvi significatiu és que aquí sí que es veu una
relació més específica i clara amb la PSICOLOGIA i la CIÈNCIA, mitjançant el
supòsit “psicologia social de la ciència” la qual posa en relleu l’impacte dels
factors culturals i simbòlics en l’activitat científica” (abstraccions
superiors a les quals es desitjable arribar). Tot i que la relació més
significativa és la que es desprèn de l’altre binomi TECNOLOGIA-societat,
mitjançant el qual el concepte de “teixit sense costures” les uneix de manera
indissociable.
Finalment, el
concepte EDUCACIÓ esdevé el més extens i difícil de mirar a
primer cop d’ull, i no es d’estranyar, doncs es tracta de la nostra disciplina
i això fa que, en un primer moment, ja partim de més coneixements previs al
respecte (com es pot observar per la quantitat de color lila). Tot i això, el
mapa d’A.I reflecteix el contrari i es degut a la confusió en la qual em
trobava al principi amb tants conceptes per analitzar, tant importants tots i
amb tantes relacions estretes entre ells. El que sí és cert és que com a mestra
sí que coneixia el paper disciplinari de les NNTT, ja que és una competència a
treballar en les primeres etapes educatives, la “competència digital” (a la
versió final he preferit marcar-ho com un concepte necessari abans que com un coneixement
previ, per donar-li més coherència visual al mapa), però em mancaven
conceptes necessaris per poder
establir altres tipus de relacions també importants. Conceptes com “compromís
conceptual”, “reorganització conceptual”, “canvi conceptual radical”, “models
computacionals” reflecteixen que la tecnologia de l’educació (T.E) ens aporta
canvis estructurals cognitius que amplien les nostres visions del món, desenvolupant
així nous models mentals que ens
faciliten l’ús apropiat dels artefactes físics que tots podem ben-utilitzar amb
uns objectius predeterminats i formació adequada (ordinadors i miniordinadors,
pissarres digitals, tauletes, e-books, llibres digitalitzats, etc.) i dels artefactes
cognitius (programes 3.0, o estratègies d’aprenentatge o metacognitives;
“aprendre a aprendre” com els mapes conceptuals, esquemes, brainstorming, etc.)
Amb l’objectiu final que l’aprenentatge resulti el més significatiu possible
pels alumnes (constructivisme).
Finalment, per
concloure aquest primer apartat, quant als aspectes tècnics del mapa,
explicar que aquests els vaig realitzar per separat en tres fulls, cadascú dels
quals corresponia al material treballat en qüestió. Així em va resultar molt
fàcil afegir tota la informació desitjada, tot i que desprès em vaig trobar amb
la complicació de l’excés d’informació a l’hora d’aplegar tots els conceptes en
un mateix espai físic, a banda de les múltiples relacions entre conceptes que
havia d’enllaçar.
D’altra banda, al
document inicial vaig repetir conceptes que s’haguessin pogut relacionar
d’altres maneres i a més, vaig fer servir incorrectament el nòduls (no creant
així relacions directes entre els conceptes) i em vaig deixar informació que
ara sé i que sé relacionar bé.
Ø REPRESENTACIÓ GRÀFICA
Ø
CONCLUSIONS SOBRE EL CANVI CONCEPTUAL
Desprès de l’anàlisi al primer punt (informe de síntesi) puc afirmar que
sí que s’han donat canvis conceptuals
(tot i que no radicals) del primer mapa d’avaluació inicial a ara. No és
radical perquè alguns aprenentatges ja els tenia assolits -o compartia la visió
que s’exposava d’ells-, tot i que de manera incompleta.
Trobo que el fet d’elaborar un mapa conceptual per a relacionar els
conceptes rellevants treballats exigeix un esforç sintètic i d’assoliment
importants i és una eina d’avaluació autèntica, ja que es veu a primer cop
d’ull els conceptes que vertaderament s’han comprès i els que no (per les
relacions i nòduls extrets). És una estratègia d’aprenentatge que
augmenta l’habilitat cognitiva, per tant, està íntimament relacionat amb
l’aprenentatge significatiu, el que es manté per a tota la vida.
El canvi conceptual que més he experimentat ha estat, curiosament el del
binomi societat-tecnologia (i no el de tecnologia-educació com esperava), ja
que al debat jo defensava una postura sòciodeterminista en la qual creia
bastant fermament (era de les que pensava que podria viure de la mateixa manera
sense tants avenços tecnològics), però me n’adono que res és blanc o negre, res
és “determinista” i de nosaltres mateixos i de la nostra formació i informació
depèn –encara que això ho tenim fàcil perquè és la societat en la qual vivim- el
saber-ne fer un ús més apropiat i adaptat a les nostres necessitats, és a dir,
que del nostre objectiu sorgeixi una necessitat que cobrir, una capacitat que
desenvolupar i no a l’inrevés (que des de fora se’ns imposi o se’ns faciliti
quelcom com si fóssim subjectes passius que van a remolc de la nostra pròpia
societat). Però perquè això hagi passat, he hagut de posar en comú bastants
conceptes que estan relacionats amb tecnologia i societat i m’he n’he adonat
que això m’ho ha facilitat una eina computacional; el mapa conceptual (el qual
ja coneixia perquè és una de les meves tècniques d’aprenentatge més recorregudes).
Resulta força complaent per a mi, veure que disposo de més coneixements
dels que penso, només que potser no estic fent servir tan sovint com voldria les
eines més adequades per a realitzar els objectius proposats. Potser sempre
tendim a triar allò més fàcil o ràpid i no allò que costa més però que també
ens ho aporta de manera directament proporcionalment.
En la mateixa línia, em plantejo que si facilitar eines d’aprenentatge
com la treballada en la PAC2 ajuda més a aprendre que el propi material
d’aprenentatge, potser a les escoles hauríem d’ensenyar més metacognició
que cognició, ja que la segona capacitat avui dia és força estimulada i
reforçada en molts diversos àmbits: escoles d’aprenentatge, extraescolars,
pares compromesos, familiars, amics, mitjans de comunicació, materials a
l’abast de tothom (biblioteques, hemeroteques, museus), nous mitjans de
comunicació (tecnologia cada cop més avançada), etc. però amb tot el que
disposem és ben estrany que no en sabem fer un ús productiu sempre que ho
desitgem...
Així, una bona condició per l’aprenentatge seria, fer conscients
d’aquesta necessitat de saber, anar més enllà (INVESTIGAR!) SENSE POR A ERRAR!
per a ampliar els nostres models mentals i fer-ho fent servir tot allò que
tinguem a l’abast, com les noves tecnologies. Que al nostre àmbit (educatiu i
psicopedagògic) són les NTICEDU/ TIC.
Si cadascú de nosaltres fes un mapa conceptual de la seva vida, amb els
nòduls que considerés importants, els nostres problemes quotidians tindrien una
solució més fàcil (o al menys les prioritats quedarien ben definides), ja que
faríem conscients processos d’actuació que d’altra manera no fem. Bueno, de
fet, això és el que fan els psicoanalistes...
En tot cas, espero que fer aquestes valoracions ens animin, ens ajudin a reforçar
pensaments o al contrari, canviar-los. En tot cas, compartir experiències és un
dels artefactes cognitius que crea més pertorbacions en els
nostres conceptes, tingui o no tingui retroalimentació directa (debats, blocs,
xarxes socials com expositors de denúncia social, de lluita educativa contra injustícies,
etc.). A nivell més informal, vull afegir que hi ha un programa de televisió
que està contínuament provocant-me canvis conceptuals radicals i és “Salvados”,
per Jordi Évole :)
