INFORME DE SÍNTESI, MAPA FINAL I CANVI CONCEPTUAL

Informe de Síntesi i representació gràfica dels conceptes més importants. Reflexió sobre el propi canvi conceptual.

Ø INFORME DE SÍNTESI

En primer lloc, al mapa conceptual final es pot observar l’organització dels conceptes en tres colors;

--> El color verd mar fa referència als conceptes clau treballats a les tres fonts indicades (article Domènech i Tirado, mòdul de Julio Cabero i debat aula 1).

--> El color taronja fa referència als conceptes necessaris per desenvolupar l’argument dels conceptes clau.

--> En color lila els conceptes referents als meus coneixements previs (tot i que he adaptat els mots per ajustar-los a la correcció argumentativa requerida). També hi ha alguns termes que per considerar-los clau els he remarcat del color referit, tot i que formaven part del mapa inicial.

-->  He deixat en blanc els conceptes explicatius i exemplificadors dels conceptes necessaris i clau.

Així doncs,  i partint de l’informe inicial en el qual ja vaig confondre el concepte “educació” pel de “economia” podem començar explicant el canvi que això suposa per a la nova concepció del mapa, ja que en l’inicial “economia” sustenta l’educació –entre altres- i “tecnologia” impulsa “educació”. Però aquesta última no sembla que aporti res a cap constel·lació, sembla passiva als canvis, en tant que això no és no es cert òbviament!. Ara me n’adono del simplisme del mapa la qual cosa es deguda als escassos coneixements inicials, al menys en referència a les relacions bidireccionals i addicionals quant a l’EDUCACIÓ amb els altres àmbits.

Cal dir que aquest mateix concepte el reprendrem més endavant, però en la meva primera versió (article Doménech i Tirado) no apareixia ja que aquests van descriure més les relacions entre CTS (i psicologia) que no pas l’aspecte educatiu –CCEE- el qual apareixeria en la segona versió arrel del material en paper de Cabero.

La relació CTSE, tot i no aparèixer en el mapa d’avaluació inicial, el deixarem per l’explicació final per tal de comprendre per què l’he situat en la part superior del mapa final, és a dir, com un factor clau. I com es relaciona amb la S.I.C (altre concepte clau).

El concepte de SIC no el vaig afegir en el mapa d’avaluació inicial com a tal (només “societat”), tot i ser conscient de què vivim en la societat de la informació i la comunicació, per tant, com que sí que coneixia el seu significat, a l’última versió l’he marcat com un concepte clau (color verd mar) i no com un de previ (sense color), ja que és mereixedor d’aquesta importància.

El concepte de CIÈNCIA apareixia al mapa inicial relacionat de manera bidireccional amb el de tecnologia... aquí no anava mal encaminada, tot i que faltaven tots els conceptes necessaris i els explicatius per acabar de matisar-ho, com per exemple, el concepte de ciència o la relació d’aquesta amb la psicologia de la ciència, que tant ens interessa per al nostre camp, la psicopedagogia (ara veig que no he marcat aquesta relació psicopedagògica al mapa, tot i ser present “l’àmbit psicopedagògic”).

El terme TECNOLOGIA apareixia a l’Avaluació Inicial (d’ara endavant A.I) relacionat bidireccionalment amb ciència, educació, informació i comunicació, economia i societat, tot i que el matís el trobem en què és l’economia qui amplia aquesta relació “optimitzant” la tecnologia, la qual cosa ocasiona que aquesta, al perfeccionar-se (pels fons destinats a ella) la impulsi i porti a la societat a estadis de major benestar. Aquesta relació es presenta com infinita (la qual cosa no és del tot certa), ja que si no es destinen fons no ha de perquè desaparèixer la tecnologia, però tampoc es perfecciona tot el que es podria. En últim terme, “economia” potser no hauria d’haver cobrat tant de protagonisme en el mapa que es demanava. A l’última versió, tanmateix, es pot apreciar un canvi considerable, diria que el més gran de tot el mapa, juntament amb el d’EDUCACIÓ, per les interrelacions que s’observen entre ambdós. Apareixen conceptes necessaris i exemplificadors, com “comunitats d’aprenentatge”, “nova modalitat de comunicació”, “transformació de la nostra identitat” i s’estableixen relacions amb altres mots clau com la T.E i la teoria de la ment (relacionada estretament amb el canvi conceptual). També podem observar mots remarcats com coneixements previs, ja que tot i que a l’ A.I no queda reflectit tan específicament (els orígens de la tècnica ja a la prehistòria), sí que en sabia d’aquesta relació inherent al ser humà i ho demostro amb els exemplificadors “objectes, estris de caça, etc.”

Quant a la SOCIETAT, podem dir que a l’ A.I es situa al centre del mapa, com un connector clau de tots els canvis i relacions que s’estableixen al voltant d’ella o que se’n deriven d’ella (tecnologia, economia, educació, ciència), al mapa final, en canvi, he superposat la relació CTSE per sobre d’ella perquè trobo que és aquesta multi-relació la que transforma la societat, és a dir, aquesta és la conseqüència de tot un entramat i no es pot considerar un factor independent dels altres (trobo que és un matís important que desprès explicaré en la conclusió sobre el canvi conceptual). Així doncs, aquesta apareix a la versió final del mapa al mateix nivell quant a importància que la resta de constel·lacions, i no com la més protagonista. I un altre canvi significatiu és que aquí sí que es veu una relació més específica i clara amb la PSICOLOGIA i la CIÈNCIA, mitjançant el supòsit “psicologia social de la ciència” la qual posa en relleu l’impacte dels factors culturals i simbòlics en l’activitat científica” (abstraccions superiors a les quals es desitjable arribar). Tot i que la relació més significativa és la que es desprèn de l’altre binomi TECNOLOGIA-societat, mitjançant el qual el concepte de “teixit sense costures” les uneix de manera indissociable.

Finalment, el concepte EDUCACIÓ esdevé el més extens i difícil de mirar a primer cop d’ull, i no es d’estranyar, doncs es tracta de la nostra disciplina i això fa que, en un primer moment, ja partim de més coneixements previs al respecte (com es pot observar per la quantitat de color lila). Tot i això, el mapa d’A.I reflecteix el contrari i es degut a la confusió en la qual em trobava al principi amb tants conceptes per analitzar, tant importants tots i amb tantes relacions estretes entre ells. El que sí és cert és que com a mestra sí que coneixia el paper disciplinari de les NNTT, ja que és una competència a treballar en les primeres etapes educatives, la “competència digital” (a la versió final he preferit marcar-ho com un concepte necessari abans que com un coneixement previ, per donar-li més coherència visual al mapa), però em mancaven conceptes necessaris per poder establir altres tipus de relacions també importants. Conceptes com “compromís conceptual”, “reorganització conceptual”, “canvi conceptual radical”, “models computacionals” reflecteixen que la tecnologia de l’educació (T.E) ens aporta canvis estructurals cognitius que amplien les nostres visions del món, desenvolupant així  nous models mentals que ens faciliten l’ús apropiat dels artefactes físics que tots podem ben-utilitzar amb uns objectius predeterminats i formació adequada (ordinadors i miniordinadors, pissarres digitals, tauletes, e-books, llibres digitalitzats, etc.) i dels artefactes cognitius (programes 3.0, o estratègies d’aprenentatge o metacognitives; “aprendre a aprendre” com els mapes conceptuals, esquemes, brainstorming, etc.) Amb l’objectiu final que l’aprenentatge resulti el més significatiu possible pels alumnes (constructivisme).

Finalment, per concloure aquest primer apartat, quant als aspectes tècnics del mapa, explicar que aquests els vaig realitzar per separat en tres fulls, cadascú dels quals corresponia al material treballat en qüestió. Així em va resultar molt fàcil afegir tota la informació desitjada, tot i que desprès em vaig trobar amb la complicació de l’excés d’informació a l’hora d’aplegar tots els conceptes en un mateix espai físic, a banda de les múltiples relacions entre conceptes que havia d’enllaçar.

D’altra banda, al document inicial vaig repetir conceptes que s’haguessin pogut relacionar d’altres maneres i a més, vaig fer servir incorrectament el nòduls (no creant així relacions directes entre els conceptes) i em vaig deixar informació que ara sé i que sé relacionar bé.

 

Ø REPRESENTACIÓ GRÀFICA

 

Ø  CONCLUSIONS SOBRE EL CANVI CONCEPTUAL

Desprès de l’anàlisi al primer punt (informe de síntesi) puc afirmar que sí que s’han donat  canvis conceptuals (tot i que no radicals) del primer mapa d’avaluació inicial a ara. No és radical perquè alguns aprenentatges ja els tenia assolits -o compartia la visió que s’exposava d’ells-, tot i que de manera incompleta.

Trobo que el fet d’elaborar un mapa conceptual per a relacionar els conceptes rellevants treballats exigeix un esforç sintètic i d’assoliment importants i és una eina d’avaluació autèntica, ja que es veu a primer cop d’ull els conceptes que vertaderament s’han comprès i els que no (per les relacions i nòduls extrets). És una estratègia d’aprenentatge que augmenta l’habilitat cognitiva, per tant, està íntimament relacionat amb l’aprenentatge significatiu, el que es manté per a tota la vida.

El canvi conceptual que més he experimentat ha estat, curiosament el del binomi societat-tecnologia (i no el de tecnologia-educació com esperava), ja que al debat jo defensava una postura sòciodeterminista en la qual creia bastant fermament (era de les que pensava que podria viure de la mateixa manera sense tants avenços tecnològics), però me n’adono que res és blanc o negre, res és “determinista” i de nosaltres mateixos i de la nostra formació i informació depèn –encara que això ho tenim fàcil perquè és la societat en la qual vivim- el saber-ne fer un ús més apropiat i adaptat a les nostres necessitats, és a dir, que del nostre objectiu sorgeixi una necessitat que cobrir, una capacitat que desenvolupar i no a l’inrevés (que des de fora se’ns imposi o se’ns faciliti quelcom com si fóssim subjectes passius que van a remolc de la nostra pròpia societat). Però perquè això hagi passat, he hagut de posar en comú bastants conceptes que estan relacionats amb tecnologia i societat i m’he n’he adonat que això m’ho ha facilitat una eina computacional; el mapa conceptual (el qual ja coneixia perquè és una de les meves tècniques d’aprenentatge més recorregudes).

Resulta força complaent per a mi, veure que disposo de més coneixements dels que penso, només que potser no estic fent servir tan sovint com voldria les eines més adequades per a realitzar els objectius proposats. Potser sempre tendim a triar allò més fàcil o ràpid i no allò que costa més però que també ens ho aporta de manera directament proporcionalment.

En la mateixa línia, em plantejo que si facilitar eines d’aprenentatge com la treballada en la PAC2 ajuda més a aprendre que el propi material d’aprenentatge, potser a les escoles hauríem d’ensenyar més metacognició que cognició, ja que la segona capacitat avui dia és força estimulada i reforçada en molts diversos àmbits: escoles d’aprenentatge, extraescolars, pares compromesos, familiars, amics, mitjans de comunicació, materials a l’abast de tothom (biblioteques, hemeroteques, museus), nous mitjans de comunicació (tecnologia cada cop més avançada), etc. però amb tot el que disposem és ben estrany que no en sabem fer un ús productiu sempre que ho desitgem...

Així, una bona condició per l’aprenentatge seria, fer conscients d’aquesta necessitat de saber, anar més enllà (INVESTIGAR!) SENSE POR A ERRAR! per a ampliar els nostres models mentals i fer-ho fent servir tot allò que tinguem a l’abast, com les noves tecnologies. Que al nostre àmbit (educatiu i psicopedagògic) són les NTICEDU/ TIC.

Si cadascú de nosaltres fes un mapa conceptual de la seva vida, amb els nòduls que considerés importants, els nostres problemes quotidians tindrien una solució més fàcil (o al menys les prioritats quedarien ben definides), ja que faríem conscients processos d’actuació que d’altra manera no fem. Bueno, de fet, això és el que fan els psicoanalistes...

En tot cas, espero que fer aquestes valoracions ens animin, ens ajudin a reforçar pensaments o al contrari, canviar-los. En tot cas, compartir experiències és un dels artefactes cognitius que crea més pertorbacions en els nostres conceptes, tingui o no tingui retroalimentació directa (debats, blocs, xarxes socials com expositors de denúncia social, de lluita educativa contra injustícies, etc.). A nivell més informal, vull afegir que hi ha un programa de televisió que està contínuament provocant-me canvis conceptuals radicals i és “Salvados”, per Jordi Évole :)